Els numerals ordinals

Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents:

                                                             

La resta, però, s’obtenen afegint la terminació -é / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que té la forma desé,desena):

Remarques sobre els ordinals:

a) Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII), octau (VIII)... 

b) Gràficament, s’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals : vint-i-dosé.

Els numerals partitius

Els partitius indiquen parts de la unitat i són idèntics als ordinals (un quart

dels ingressos) excepte en els casos següents:

Remarques sobre els partitius:

a) Amb valor partitiu també s’usa la perífrasi partitiva formada per un ordinal i el substantiu part: una tercera part, la quart part... En el cas de 2, però, s’usa meitat: la meitat.

b) Els partitius tenen un ús destacat en l’expressió de les hores, en concret de les fraccions d’hora. Aquest és un aspecte en què hi ha una certa diversitat d’usos. Podem diferenciar dos sistemes populars: el sistema «de rellotge» (tres i quart, tres i mitja, quatre menys quart) i el sistema «de campanar» (un quart de quatre, dos quarts de quatre, tres quarts de quatre). En valencià, usem fonamentalment el sistema «de rellotge.

Per a aconseguir posar en pràctica aquests coneixements hem proposat diverses activitats:

1)      - Activitat anual, continuada. Els xiquets, tots el dies, per a poder entrar a classe hauran de dir en quina posició es troben a l’hora d’entrar utilitzant elsnúmeros ordinals. El xiquet que s’equivoque haurà de tornar a la cua i, fins que no diga el número correctament, no podrà entrar a classe.

2)    -  Activitat puntual. Dividim als alumnes en grups de manera que hi haja deu. A continuació assignem a cada grup un número ( U, dos, tres...) i triem un alumne a l’atzar perquè aquest identifique, utilitzant els número ordinals, a que grups perteneixen altres companys de classe.  Exemple: Pere es troba al primer, Joan al segon, Jaume al tercer...

3)    -  Activitat anual, continuada. El mestre s’encarregarà de preguntar tots el dies a cinc o sis alumnes de classe quina hora és en moments diferents al llarg del dia perquè els alumnes utilitzen el números partitius. Exemple: tres i quart, dos i mitja...

4)    -  Activitat puntual. Amb dibuixos de pastissos, dividits prèviament en diferents trossos , els alumnes hauran d’identificar quina porció de pastís  hi ha pintada al dibuix. Exemple: tres quarts, tres mitjos...

Conclusió

La principal finalitat d’aquest pla docent on analitzem els usos i normes dels números partitius i ordinals és que els xiquets els coneguen, a més de reconèixer-los, per a poder utilitzar-los en la seua vida quotidiana. Amb açò volem referir-nos a situacions concretes com bé són la utilització d’aquests fent sumes, restes, divisions i multiplicacions. Altre objectiu seria el fet de que el xiquets no odien les matemàtiques.

Xarxes socials a l'escola

Les xarxes socials s’han convertit en un instrument molt utilitzat a les aules però no sempre tenen un fi educatiu. Molts alumnes, utilitzen aquestes xarxes amb fins lucratius oblidant que poden ser un mitjà molt útil d’aprenentatge.

Hem de ser conscients que la utilització de les xarxes socials al context educatiu presenta avantatges, però també desavantatges.

D’una banda, ens trobem amb una mena d’aspectes positius com són: contacte quasi permanent mestre-alumne i alumne-alumne, disposició d’informació rellevant per a les matèries treballades, així com una motivació per part dels alumnes, ja que es tracta d’un medi estimulant per a ells i que coneixen fil per randa.

D’altra banda, entre els desavantatges destaquem el fet de que els mestres no sempre són partidaris de la utilització de les noves tecnologies; bé pel desconeixement o bé per la falta d'interès. També els alumnes han de saber fer una clara distinció entre l’ús d’aquesta ferramenta quan s’està treballant a classe i quan es tracta del temps d’oci.

Per tant, l’Administració ha de posar els medis necessaris per a formar al professorat a través de cursos i seminaris, tots aquestos relacionats amb les TIC’s, amb el fi d’introduir-les com a eina de treball.

Com a conclusió destaquem el fet de que a la societat actual les xarxes socials són i han de ser un gran recurs educatiu, que amb el suport de tots els sector implicats en el procés educatiu, hi ha que introduir a les aules.

Comentari sobre el bilingüisme

            Segons l’estudi realitzat el bilingüisme fa que les persones es troben millor preparades per a afrontar més situacions que les persones que només parlen un idioma.

              Però això només es un motiu més per ser bilingüe, perquè en un país on  cada vegada més gent es troba parada, l’única solució viable es troba en anar-se a l’estranger, i per a poder defensar-te allí tens que dominar tots els idiomes que pugues.

Aquets fenomen ha fet que cada vegada més molta gent tria la decisió de estudiar un idioma de majors trobant-se amb moltes dificultats ja que no es el mateix fer-lo de jove que de adults.

             Per això, aquets bilingüisme ha de dar-se des de xicotets perquè començant a aprendre des de xiquets en resultarà mes fàcil y aconseguiren que parlar dos idiomes siga quelcom que es trobe en la normalitat dins de la nostra vida.

 En resum, estic d’acord en que la societat ha d’aprendre dues idiomes perquè en l’era de les tecnologies on vivim la societat ha de avançar en el coneixement cada vegada més en totes les àrees només de la llengua si no en totes.